|
Cercar |
SGIRAlfred Mauri Martí Presentació El SGIR té el seu origen en la necessitat de disposar d'una eina de gestió de la informació que s'utilitza en la investigació històrica que la tracti de manera integrada, defugint la compartimentació derivada de les diverses especialitats que hi conflueixen i que indueixen de manera massa habitual a confondre's de manera excloent amb la història com a disciplina. Cada una de les especialitats que intervenen en el coneixement històric no té com a matèria primera els documents, els objectes, les imatges o els testimonis orals, segons el cas, sinó la informació. Cada una aplica uns mètodes i uns instruments de treball o uns altres en funció de les característiques de la font o les fonts amb les quals treballa, però sempre, en definitiva, per obtenir informació que permeti produir coneixements històrics. Aquesta gestió integrada de la informació es fa imprescindible si es vol superar la multidisciplinarietat i aconseguir una veritable interdisciplinarietat, especialment quan l'objecte d'estudi històric s'ha obert a un ventall ampli d'aspectes amb la voluntat de comprendre un sistema complex. Ho expressen molt clarament les paraules de Ramon Folch a les pàgines introductòries a l’obra Biosfera (1993: Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Vol. 1, pàg. 10) quan ens presenta l’esperit del Programa MAB (Man and Biosphere) de la UNESCO com “...la manera moderna d’entendre el present ecològic de la Terra, d’explicar-ne el passat i d’entreveure’n el futur a la llum d’aquesta relació fascinant que és el diàleg tens i alhora fèrtil entre els humans i el seu entorn. Excloure l’espècie humana de les explicacions ecològiques, o bé considerar-la com un simple pertorbador de l’ordre natural, ha estat, en efecte, una greu errada epistemològica reiteradament comesa en el passat. I també un error estratègic, perquè és autoinculpar-nos sectàriament o autoexcloure’ns d’un producte cultural que ens té, per definició, com a únics destinataris.” Tot plegat posa de relleu la necessitat d'aprofundir línies de treball en les quals es defineixi com a eix no tant el predomini d'una o altra font informativa, com la utilització integrada de la informació, independentment de la seva font. Una qüestió a part és l'especificitat en el tractament i la valoració crítica de cada una d’elles. La tant desitjada interdisciplinarietat no aconsegueix superar sempre la simple juxtaposició del treball de diferents especialistes i, òbviament, aquest és un inconvenient que cal vèncer, precisament per la major complexitat de la recerca, la qual fa cada cop més estranyes les individualitats científiques. I aquí ve la segona qüestió clau: articular sistemes de treball que permetin el tractament integrat de la informació i que, a més, possibilitin el treball en equip i superant les barreres temporals i geogràfiques. Per fer-ho possible el disseny del sistema es planteja sobre un seguit de premisses a complir i que han de permetre:
Per afrontar amb èxit i assolir els objectius del projecte ens caldrà definir una fórmula que ens permeti traslladar les informacions provinents de diverses fonts a un format comparable i tractable de forma única i, en definitiva, integrada. La resolució d'aquesta qüestió s'ha plantejat a partir de l'experiència que ens aporta el mètode arqueològic i en especial, la seva projecció als estudis del paisatge, punt en el qual entra també en contacte amb altres disciplines com la geografia i amb els seus mètodes i instruments de treball entre els que cal destacar, en el nostre cas, els Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG). El paisatge se’ns presenta com a font d’informació a la vegada que com a objecte d’estudi, però no per a copsar-hi els successius aspectes que ha tingut al llarg del temps, sinó com a porta d’entrada a la comprensió de la complexitat dels fets històrics en l’espai i en el temps, resituant potser l’ésser humà com un actor més dins el geosistema, però no menystenint la seva capacitat de transformació de l’entorn, mirant d’observar com ha actuat, les causes que l’han induït a fer-ho, quines han estat les conseqüències i en quina manera aquests coneixements ens ajuden a comprendre els efectes de les nostres actuacions avui i el seu impacte en el futur del geosistema i de les persones. Una complexitat que com més va més evident se’ns fa i que ens demana noves respostes per a vells i nous problemes; noves maneres d’aproximar-nos al coneixement del nostre entorn i d’interactuar-hi. Una aproximació a la complexitat que segurament ens aparta de la consideració de l'esdevenir històric com un camí únic en el que s’avança, de manera progressiva, envers una fita establerta sempre per endavant, però que contràriament, ens pot ajudar a redescobrir molts coneixements que malgrat el seu interès i riquesa, s’han diluït sota el pes de les opcions que s’han imposat en cada moment, no sempre necessàriament per ser les més òptimes. El paisatge esdevé la porta per endinsar-se en la riquesa de la complexitat i superar la linealitat simplificadora que massa sovint ha permès fer ús de la història com una mera eina de justificació i de propaganda. El seguiment detallat de la metodologia exposada es pot fer en dos estudis concrets: MAURI, Alfred (1997, inèdit): Sistemes territorials i l’estudi de les traces arqueològiques medievals. Un exemple d’aplicació a l’antiga baronia de Castellvell de Rosanes. (Baix Llobregat, Barcelona). Memòria de llicenciatura. Universitat de Barcelona. MAURI, Alfred (2006, inèdit): La configuració del paisatge medieval: el comtat de Barcelona fins el segle XI. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Creat por: admin Última modificació: Dimecres 12 de Març, 2008 [13:43:14 UTC] per admin |
Connecta't |
![[oculta]](javascript:icntoggle('mod-mnu_application_menu','mo.png');)
